Els prats mediterranis, també coneguts popularment com a prats secs, són un dels ambients de major interès biològic del nostre país, ja que a més de tenir una elevada diversitat biològica, també acullen un nombre significatiu d'espècies singulars o amenaçades. En aquesta entrada faig un breu repàs als briòfits més comuns que podem trobar en aquests ambients.
Què són els prats mediterranis?
Podem definir els prats mediterranis com aquelles comunitats herbàcies que es fan a les àrees de clima mediterrani, amb pluges concentrades a la tardor i primavera i estius secs. Dins d'aquesta definició podríem incloure tipologies tan variades com els llistonars, els pradells (ja siguin silicícoles o calcícoles) de plantes anuals, els espartars... En canvi, la vegetació sotmesa a una major influència humana, com per exemple els cardassars o els herbassars de ripoll i olivarda, quedarien exclosos d'aquesta definició.
El seu aspecte va molt lligat a la climatologia, ja que moltes de les espècies que els formen (i que sovint són les que assoleixen un major recobriment) són teròfits, és a dir, plantes anuals que completen tot el seu cicle vital durant l'estació favorable (a la terra baixa mediterrània, entre la tardor i la primavera). En alguns prats també hi són freqüents les plantes bulboses o rizomatoses, capaçes de passar la sequera estival en forma d'òrgans subterranis de resistència, com els alls (Allium roseum, A. moschatum, A. chamaemoly, etc.), les escil·les (Scilla autumnalis) o les orquídies (Ophrys fusca, O. tenthredinifera, Anacamptys pyramidalis, etc.). També hi ha algunes plantes perennes, que sovint dominen aquest prats, com el llistó (Brachypodium retusum) o l'albellatge (Hyparrhenia hirta).
Aspecte primaveral d'un prat mediterrani al turó del mas Vilanera (l'Escala, Alt Empordà). Els briòfits als prats mediterranis
Malgrat la dominància de les plantes vasculars, no es pot passar per alt la importància dels briòfits; de fet, en alguns prats poden assolir cobertures superiors a la de les plantes vasculars, tal com passa per exemple en alguns pradells desenvolupats en terraprims de sòl esquelètic. En d'altres casos molses i hepàtiques assoleixen cobertures discretes, però amb una elevada riquesa d'espècies.
La forta estacionalitat del clima imperant als llocs on es fan els prats secs, unit a la baixa capacitat d'aquestes plantes per retenir la humitat, els obliguen a completar el seu cicle vital en el menor temps possible. Per aquest motiu moltes de les espècies de briòfits que viuen als prats mediterranis són de mida petita i amb un cicle de vida curt. Per contra, d'altres espècies tenen una gran capacitat de resistir les condicions d'aridesa en un estat de latència, sense que els teixits vius se'n ressenteixin gaire.
Tortella squarrosa
Les espècies anuals estan representades per un elevat nombre d'espècies, entre els quals destaquen les molses dels gèneres Pottia, Microbryum, Acaulon, Tortula, Pterygoneurum, Crossidium i Entosthodon, entre d'altres. També entre les hepàtiques trobem representants d'aquesta estratègia que evita la sequera completant el seu cicle abans de l'estiu: els més comuns són Fossombronia (amb càpsules exsertes) o Riccia (amb les càpsules incloses dins del tal·lus). Pel que fa a les espècies perennes, les més comunes són la molsa d'estrelles (Tortella squarrosa), Trichostomum crispulum i diverses espècies del gènere Didymodon i Syntrichia.
El millor moment per estudiar aquestes comunitats criptogàmiques és entre els mesos de gener i març. Abans, moltes espècies encara no tenen les càpsules madures, i aquest és un caràcter imperscindible per a la identificació de molts tàxons. Passat el mes d'abril, i especialment si l'any ha estat poc plujós, moltes espècies ja estan cremades per les primeres calors primaverals, i ofegades per la plenitud vegetativa de les plantes vasculars. En aquest moment en què les plantes vasculars ja han crescut i estan en plena floració, la major part dels briòfits han completat el seu cicle i han deixat les seves espores al sòl, esperant les pluges autumnals.
Problemes de conservació
Tot i el seu interès, els prats mediterranis són uns ambients que estan en regressió, ja que degut a la desaparició de la pastura extensiva, necessària per al seu manteniment en molts casos, es van transformant progressivament en comunitats llenyoses com brolles i garrigues, també d'interès per nombrosos grups de flora i fauna però que acullen una brioflora sensiblement diferent, i sovint no tan variada. Una altra amenaça en sentit oposat és la seva transformació cap a espais agrícoles en règim intensiu (camps de farratge, fruiters de regadiu...) o fins i tot la seva urbanització ja que sovint aquests prats es troben en ambients periurbans, massa sovint poc valorats per la societat.
Per tot plegat, la conservació d'aquests hàbitats singulars és una tasca que cal abordar si es vol conservar una part molt significativa de la biodiversitat del nostre país.
Fossombronia sp., amb càpsules madures esfèriques i negroses, sostingudes per una seta hialina
Syntrichia ruralis, amb els fil·lidis acabats en un pèl hialí
Riccia lamellosa, una hepàtica tal·losa
